Notícies

Entrevista a l'històric cantautor Javier Krahe , que dissabte va actuar a les Cotxeres de Sants dins del festival BarnaSants

08/02/2010
“Mentre el cos i la ment aguantin jo no tinc perquè baixar de l’escenari”

El cartell del Barnasants el presenta com el delinqüent que sempre torna al lloc del crim. I és que Javier Krahe va tornar el passat dissabte a les Cotxeres de Sants com ho ha fet en tantes altres edicions del festival. Qualsevol assumpte és susceptible de convertir-se en la lletra d’una cançó i a Krahe de creativitat no n’hi falta, de fet, ja té prou cançons per a un nou àlbum i està pensant en el següent.

Com recordes els primers concerts a Cotxeres, que és on vas començar?

Si vaig començar al primer Barnasants aquí, i en el segon, i el tercer, i el quart, i el cinquè... Però ningú em va acusar de cap crim...

Quan vas començar el Barnasants era un festival petit i ara podriem dir que és el més important de la península. Creus que fan falta més festivals d’aquest tipus?

No, però penso que si hi fos també hi aniria a cantar. Penso que no està malament, si n’hi ha de jazz o de flamenc, perquè no n’hi hauria d’haver de cançó d’autor.

El seu darrer treball és el CD-llibre "Charlas con un vago burlón". Com ha estat aquesta experiència de treballar conjuntament amb una periodista?

Tot i que per mi ja és aigua passada consistia en un dia a la setmana, o de vegades dos, anar a esmorzar a una cafeteria que hi ha al costat de casa. Ella venia, em feia preguntes i quan ja ens havíem reunit unes 15 vegades em va ensenyar el llibre.

Les lletres de Krahe no acostumen a deixar indiferent. Aquests dies estan sortint molts temes susceptibles a de fer-ne una lletra. Ja té pensada per exemple una cançó sobre l’edat de jubilació?

Doncs no, però efectivament podria ser de gairebé qualsevol tema, si un hi troba la clau per ficar-s’hi pot donar peu a una cançó. Però l’edat de jubilació... i si de cop fan marxa enrere? Perquè fan marxa enrere en moltes coses i a més sembla que no serà gaire acceptat aquest canvi. Però a més tingues en compte que estan parlant sobre un tema que no els fa referència, perquè els polítics no pensen en la seva edat de jubilació. Llavors potser sigui precipitat fer una cançó sobre l’edat de jubilació. En canvi en temps més antics, no per l’antiguitat dels temps sinó pels locals en els que hi tocava sovint, allà si que tenia sentit perquè feies cançons instantànies per alguna cosa que havia passat el dia anterior però es consumien en un espectacle. Allà si que podies fer unes cobles parlant d’això, es consumeix en una o dues setmanes, i a otra cosa mariposa. Tot i que de fet els meus 65 ja els he complert.

Llavors no li afecta aquesta proposta del govern.

Mentre el cos i la ment aguantin jo no tinc perquè baixar de l’escenari.

La gent que vingui avui a les Cotxeres de Sants què es trobarà en aquest espectacle?

Per exemple tocaré sis cançons inèdites, que ja gravaré en un proper disc.

Hi haurà un proper disc?

Sí, hi tant, però no sé quan perquè estic viatjant molt i no trobo els dies de repòs per veure com anirà el disc. De cançons noves en tinc per fer un disc. De fet no estic pensant en aquest disc que faré sinó en el següent, que només tinc una cançó, però almenys en tinc una.

Com vius els moments abans d’una actuació?

No em poso nerviós, l’edat de posar-se nerviós va ser ja fa molt. Ara em sento molt natural pujant a l’escenari.