Notícies

Entrevista al president d'Esquerra, Joan Puigcercós, que divendres va participar d'un sopar-xerrada amb entitats i veïns de Sants-Montjuïc.

08/02/2010
“La gran política es fa aquí, barri a barri”

Joan Puigcercós, president d’ERC, va compartir el passat divendres un sopar amb veïns i entitats de Sants-Montjuïc. Minuts abans, va oferir una entrevista a EL3 en la que va explicar que de trobades com aquesta en valora que són “un bany de realitat”.

Que n’esperes d’aquesta trobada?

M’agraden aquestes trobades perquè són com un bany de realitat. Moltes vegades parlem de l’alta política i els grans debats, però tot i que són necessaris també hi ha microdebats: hi ha debats a nivell de barri i de situacions que afecten a les entitats, les percepcions a peu de carrer. Aquestes trobades et donen una visió de la realitat molt més complerta.

Perquè són importants trobades com aquesta?

La gran política es fa aquí, barri a barri, poble a poble, és quan realment fas una fotocòpia real del país. Molt sovint pensem que la gran política són els grans debats del parlament, però no, la gran política és això: saber el que pensen els veïns de Sants, o de la Bordeta en aquest cas.

Creus que és també una manera d’aproximar els debats del parlament als veïns?

És evident que segurament el que farem avui és explicar molts d’aquests debats a peu de carrer. Moltes vegades un debat com el de les vegueries pot ser complicat, difícil complex.. guanyem molt quan podem explicar-ho. És una manera de fer contacte i permet explicar les propostes que es fan, contrastar-les. És també una manera d’adonar-nos que les coses potser no les hem explicat bé i així podem pensar en què podem millorar.

Els problemes econòmics són la preocupació de molts veïns, com creus que Catalunya ha de sortir d’aquesta situació?

Només en sortirem si parlem clar i diem on som: estem en una situació de crisi gairebé d’emergència. Hi ha una xifra molt alarmant: 200.000 catalans i catalanes van al banc dels aliments per poder menjar cada dia. Això és un realitat, la segona és que l’atur va creixent; la tercera realitat és que tenim gent que se’ls ha acabat la prestació d’atur i la quarta realitat és que tenim famílies amb molts problemes.
Per tant, hem de ser capaços de sortir-ne i crec que el principal i que hem de ser capaços de fer tots és treballar per a que bancs i caixes deixin anar crèdit. La segona cosa que cal fer és decidir què volem salvar. La situació no és fàcil i un país com Catalunya és industrial i de turisme. Hem de decidir què hem de prioritzar per sortir-nos-en perquè avui en dia la indústria que avui se’n surti tindrà una posició dominant a tot el món.
Malauradament, el que veiem a Madrid és que estan en grans discussions però que la indústria, el turisme i els serveis de proximitat no són precisament una prioritat pel govern de Madrid.