La gossera a Montjuïc? No. 15/09/2009

La premsa, ja a finals de juliol i novament ara a finals d’agost, es va fer ressò de la proposta, per part de l’Ajuntament, de la ubicació de la gossera municipal a Montjuïc, com el lloc alternatiu a la frustrada situació al Parc de l’Oreneta. El lloc triat, actualment qualificat urbanísticament com a zona verda, un espai entre el Sot del Migdia i el carrer dels Ferrocarrils Catalans – el Camí de l’Esparver i el seu entorn i la base del Turó del Castell de Port-, és justament un dels únics paratges de la muntanya -i afegiria dels últims- que conserva valors naturals biològics, geològics, històrics i arqueològics. Aquesta riquesa ha estat posada de manifest per diferents experts ( Martí Boada: Diagnosi Ambiental del Parc de Montjuïc. 2005) i l’hem explicada des del Centre d’Estudis de Montjuïc, conjuntament amb l’Associació Galanthus i Depana, en un estudi i proposta de declaració com a Reserva Natural Parcial, juntament amb la vessant marítima on es troba el penya-segat i amb la qual forma una unitat inseparable com a hàbitat natural.
A més, cal destacar l’ús social que ha tingut i té aquesta part de la muntanya pels habitants i escolars dels barris de la Marina, on troben un bon lloc d’esbarjo natural i sostenible i un àrea de coneixement de la natura que mai podrà ser substituïda per una compensació de verd de “parterres i jardineres” en un altre indret de la ciutat.
La gossera no ha d'ocupar mai aquest lloc, ja que constituiria una nova agressió mediambiental en la ja més que soferta muntanya, seria contrari als conceptes de la sostenibilitat, la defensa de la biodiversitat i la natura i, també, als principis de qualitat de vida per a la gent que hi viu a prop. En aquest sentit, la decisió política que es prengués per modificar la seva qualificació com a parc, no tindria pas en consideració cap d’aquestes qüestions, cosa que converteix als ciutadans d’aquests barris en barcelonins de segona, que han d’assumir allò que no es vol en altres sectors de la ciutat. Ni aquí, ni enlloc a Montjuïc, que en aquest darrers anys ha vist com es reduïa considerablement l’espai del parc amb construccions de tota mena en llocs històrics i emblemàtics, com, entre d’altres, les dues residències a Tres Pins, l’Hotel a Miramar, el nou edifici del Cementiri, o el nou parc de Bombers.
L’acord polític que es cerca i que com es diu a la premsa, converteix aquest sector en una “moneda de canvi” per aprovar el pressupost municipal del 2010, i contradiu les opinions que es posaren de manifest de forma general per tots els ciutadans i entitats participants en el procés de participació ciutadana endegat en relació al Pla d’usos de Montjuïc, unànimement contràries a qualsevol altre construcció al parc de la muntanya que ja suporta un bon nombre d’equipaments.
Montjuïc i en concret aquest sector de l’Esparver i Castell de Port, és un espai limitat i fràgil que a força d’encabir-hi equipaments se’ns acabarà trencant com un mirall antic. El moviments de terres que es realitzen actualment en aquest sector, són ja la preparació del terreny per dur a terme el projecte de la gossera, i fer irreversible l’actuació abans de prendre la decisió política? Esperem que el seny faci que no es dugui a terme aquesta obra i d’altres d’aquest caire a Montjuïc, quan hi ha alternatives al propi polígon de la Zona Franca, o en altres espais dins l’Àrea metropolitana on pot ser pactada amb altres municipis, formula aplicada en altres ocasions segons deia recentment en una entrevista el Regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.  

Oriol Granados, President del Centre d’Estudis de Montjuïc